miércoles, 23 de marzo de 2011

Robert Doisneau

Hola a tots i a totes!

Avui us presento un fotògraf clàssic d'origen francès, en Robert Doisneau. Un fotògraf que li tinc cert apreci i dedico a uns amics. Aquest autor intentava captar la realitat de la societat tal i com ell desitjava, emmarcant-la dins d'un espai ja que renunciava als primers plans. La fotografia arribà a ell en els seus inicis professionals de la mà d'André Vigneau, el seu mestre ja que en aquella època no hi havia mitjans que difonguessin a altres fotògrafs. A continuació trobareu alguna de les seves obres, de les quals vull destacar la primera, "El petó de l'Hotel de Ville", una imatge que creà polèmica als anys noranta ja que sortiren diverses parelles atribuint-se el protagonisme de la fotografia fins que sortí la vertadera protagonista. En un principi l'autor va dir que era una fotografia improvisada però al final la realitat no es va poder amagar: el fotògraf havia demanat a la parella que posessin per ell després d'observar-los en un cafè. Sense més preàmbuls us deixo amb les fotografies i a veure què n'opineu!














































Això és tot per avui. Abans d'acabar, però m'agradaria saber la vostra opinió: creieu que una fotografia ha de captar la realitat tal com és o preferiu la bellesa que pot arribar a transmetre?

Ens veiem dilluns amb una nova entrada.


Marina.

2 comentarios:

  1. Buaaah.. les fotos d'aquest home són realment espectaculars! És tan espontani! No només la foto més coneguda del petó, sinó tota la resta que ha penjat aquí de diferents parelles, són genials! G-E-N-I-A-L-S! I les dels nens i.. totes! Jo voto a favor de mostrar la realitat tal hi com és, encara que a vegades pugui estar breument "retocada" (com la foto del petó, que has explicat. Pot ser cert que en aquell moment la parella estigués predisposada pel fotògraf, però en el moment que el fotògraf els va veure al bar, va ser pq van trobar que tenien una màgia especial.. tot i que.. aleshores potser els hagués hagut de captar al bar?...). La foto de l'home amb un violoncel al costat i tapant aquest amb el paraigua és preciosa. La tinc en postal penjada a l'habitació. M'encanta. Miro aquestes fotos una i una altra vegada i cada cop m'agaden més! :p

    un petó!

    ResponderEliminar
  2. Són molt bones totes! Els retrats, són el tipus de fotografies que més m'agraden! :)
    I sobre la pregunta, prefereixo la bellesa que pot arribar a transmetre qualsevol fotografia!

    ResponderEliminar